Curiosidades de los semáforos
Durante esta semana he hecho una prueba, la cual ha sido la siguiente: he pasado por el mismo recorrido 3 veces a diferentes horas del día, y la conclusión ha sido que dependiendo de la hora que pases la duración y el intervalo entre uno y otro es diferente. Lo cual me sugiere que debe de estar pensado en función del tráfico que haya en ese momento del día. No tengo ni idea de como deben calcularlo porque los vehículos siempre van y vienen, pero bueno, en cualquier caso está muy bien pensado.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Resulta q un amic meu es va trobar un semàfor enmig del carrer. Anava amb una bona taja i amb la seva xicota. Ji ji, ja ja... Van decidir agafar-lo. Amb els nervis, la taja i tot plegat, quan el meu amic l'estava posant al maleter del seu cotxe, la seva xicota li va tancar la porta quan encara no havia tret el cap. Li va donar un cop que el va deixar mig estabornit.
Amb aquestes que, un cop recuperat del cop, agafen el cotxe i se'n van cap a casa.
Era cap a quarts de dues de la matinada. El col·lega em va intentar trucar però no ho va aconseguir perquè acostumo a apagar el móbil quan dormo, vaig amb moto o estic cardant.
Amb tot això q el paio l'endemà al matí se n'anava a Perpinyà, i li donava mal rotllo creuar la frontera amb un semàfor al maleter. Desgraciadament, el va haver d'abandonar just a la sortida del parking de casa meva, al carrer.
El millor del cas és que el meu pare, una hora més tard quan sortia del parking, es va trobar el semàfor al terra. Se'l va quedar mirant mentre passava de llarg. Inmediatament va pensar, "Caram, això li faria ilusió al meu fill!". Frena, tira marxa enrera, fre de ma, ningú al voltant i el carrega al cotxe.
Jo estava amb la meva super xicota a la meva casa de camp. Amb tot això q surto d la casa i al banc que tenim al costat de la porta, va i m'hi trobo un semàfor de vianants! (El de cotxes el tinc des de fa anys). Jo estava flipant. Surrealista total. Li pregunto al meu pare què en sap i es fa l'orni mentre riu per sota del nas. Finalment em diu que se l'ha trobat enmig del carrer, al costat del pàrking. Ens preguntem com haurà arribat fins allí. Dies més tard, em vaig trobar al meu col·lega i em va explicar la história. Va ser curiós perquè jo només sabia el final de la história, i a ell li pasava al revés. Va començar dient-me "Osti tiu, tenia un semàfor per tu, però el vaig haver de deixar". Clar, el paio va flipar quan li vaig dir que el tenia, que me l'havia fet arribar el meu pare, però que no sabia d'on havia sortit.
Aquest dia que vaig rebre com a regal el semàfor de vianants era el segon cop que la meva xicota veia al meu pare. Quína percepció més estranya devia endur... Ara que hi penso, amb els seus pares també va ser curiós: sa mare em va fotre un "pico" (que no un clau) el 2n dia de conèixer-nos i amb el seu pare me'n vaig anar pel barri roig d'Amsterdam... No està malament tampoc.
Bé, que ja tinc dos semàfors a casa (entre senyals de trànsit, cabines telefóniques, matrícules de cotxes...) No se si això pot resoldre els problemes semaforils d'en Xavi però us garanteixo que, els meus, sempre estàn de color verd. Verd com la marija i la Heineken.
Collons quines casualitats de la vida no??? molt bona anecdota!!!!
Publicar un comentario